Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

fastidiar

v tr
1 [perjudicar] fotre, fúmer. La lluvia nos ha fastidiado, la pluja ens ha fumut. Me fastidiaste no avisándome aquel día, em vas fúmer no avisant-me aquell dia.
2 [causar asco o hastío] fastiguejar, enfastidir, enfastijar.
3 [molestar] fastiguejar, empipar, emprenyar, fotre, fúmer, fer la llesca (o la murga, o la guitza, o la santíssima).
4 ¡no fastidies! no fotis!, no fumis!v pron
5 fastiguejar-se, enfastidir-se, enfastijar-se. Fastidiarse de todo, fastiguejar-se de tot.
6 fotre's, fúmer-se. Para que el otro pueda irse, tiene que fastidiarse él, perquè l'altre pugui anar-se'n, s'ha de fotre ell.
7 ¡fastídiate! fes-te fotre!
8 ¡no te fastidia! no et fot!
9 ¡que se fastidie! que es faci fotre (o fúmer)!
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions