vtr 1 [perjudicar] fotre, fúmer. La lluvia nos ha fastidiado, la pluja ens ha fumut. Me fastidiaste no avisándome aquel día, em vas fúmer no avisant-me aquell dia. 2 [causar asco o hastío] fastiguejar, enfastidir, enfastijar. 3 [molestar] fastiguejar, empipar, emprenyar, fotre, fúmer, fer la llesca (o la murga, o la guitza, o la santíssima). 4¡no fastidies! no fotis!, no fumis!vpron 5 fastiguejar-se, enfastidir-se, enfastijar-se. Fastidiarse de todo, fastiguejar-se de tot. 6 fotre's, fúmer-se. Para que el otro pueda irse, tiene que fastidiarse él, perquè l'altre pugui anar-se'n, s'ha de fotre ell. 7¡fastídiate! fes-te fotre! 8¡no te fastidia! no et fot! 9¡que se fastidie! que es faci fotre (o fúmer)!